Volem o no volem l'equitat ?

.
Durant molt temps hem sentit a molts polítics omplir discursos parlant d'equitat.

Però què volíen dir, de debò, amb aquesta paraula?.

Per a molts d’ells era la manera d’evitar futurs enfrontaments provocats per la frustració de les persones amb menys recursos. En definitiva, o més cohesió o més repressió, com es deia abans. Fer alguna cosa per rebaixar la inequitat seria, per dir-ho així, la forma més “suau” de continuar mantenint l’estructura social.

És evident que l’educació als centres públics juga un rol essencial en tot això, però també ho és que ja fa uns quant anys que aquest paper es va modificant i que ara aquest canvi s’ha accelerat amb l’excusa o com a conseqüència de la crisi.

Cada vegada els centres públics educatius reben una pressió més forta per part de les famílies en millor posició socioeconòmica per a reproduir o augmentar al seu si les diferències socials sota l’amenaça, moltes vegades portada a terme, de enviar el seus fills a la privada.

I cada vegada s’imposa més a molts sectors de la societat una actitud que menysprea qualsevol esforç per intentar mantenir el criteri de la igualtat d’oportunitats.

En un context mundial on, en un país com el nostre, les persones sense una qualificació professional elevada ho tenen magre per aconseguir treball, aquesta tendència és directament suïcida i viurem temps molt durs si no es treballa per frenar-la i revertir-la.

Es tracta d’una petita lluita quotidiana, moltes vegades contra nosaltres mateixos o contra gent amb la que estem vinculats afectivament (tot i l’important desgast anímic que això suposa), però que és imprescindible fer entre tots si valorem que viure amb més equitat suposa un ambient més creatiu i menys tens i la possibilitat de no heretar als nostres fills un món més injust i desagradable que el que ens toca viure a nosaltres.