ESCOLA PÚBLICA

.
Carta amb resposta “El Público” 7-juny-2008
http://blogs.publico.es/rafaelreig/252/escuela-publica/

Amb l'objectiu de no tenir una societat dividida (les classes mitges, a la concertada; les baixes, a la pública), podríem destinar cada vegada més diners a l'escola concertada, fins a fer-la totalment gratuïta.
Doncs no seria suficient!
No, perquè els valors de la solidaritat i de la integració no li valen al gestor privat, ja que disminueixen els beneficis (No pot pagar una excursió? Doncs que no vagi!, etc.).
En les escoles públiques, es concentren els alumnes que més treball donen. No és fàcil gestionar aquests grups. L'escola pública no pot competir amb la concertada.

Amb l'objectiu de no tenir una societat dividida, tindríem que integrar l'escola concertada a la xarxa pública. Així, ens guiarien a tots els mateixos valors. Així els alumnes que més treball donen estarien millor repartits. Així els grups serien més manejables. Així es podrien consensuar mesures de millora: gestió, formació... l'autoestima del professorat pujaria. La disciplina podria recuperar-se.

MARTÍN MARTNEZ MARTÍNEZ I ALTRES DOCENTS BARCELONA

Clar, molt bonic, però i les conseqüències?
Si l'escola pública fora la única existent i obligatòria per a tots, el resultat seria una igualtat d'oportunitats real. No obstant això, com vostès saben, la igualtat només és concebible entre homes i dones: que una consellera delegada s'iguali a un conseller delegat; i una empleada, a un empleat. La possibilitat que el conseller delegat s'iguali a l'empleat només la contemplem fanàtics, sectaris, ressentits socials, dements i marxistes rabiosos.

Siguem seriosos, a qui li interessa la igualtat d'oportunitats?
Només als miserables, els quals no tenen res a perdre.
Una persona de bé, com consentirà que el seu fill s'eduqui igual que qualsevol altre, fins i tot igual que un pobre, un gitano o un negre?
Fins ací podriem arribar.
Si els pares de Villalonga, en lloc de portar-li al col•legi del Pilar, perquè hi tingués companys de pupitre com Aznar, li haguessin portat a un institut públic ple de morts de gana, què hauria estat del pobre xaval? Estremeix pensar-ho. Hauria arribat alguna vegada a presidir Telefònica? Sincerament, vostès prefereixen que els seus fills siguin presidents de Telefònica o teleoperadors? Doncs...

Una cosa és que els nostres fills tinguin els mateixos drets que les nostres filles. Això val: és la igualtat. Una altra cosa, molt diferent, és que posem als nostres fills i a les nostres filles en condicions d'igualtat amb els fills i filles dels demés. A qui se li ocorreix! Els nostres nois han d'estar per damunt, per a què el dia de demà puguin crear riquesa i donar-li als fills dels demés, els de la pública, una ocupació escombraria de menys de mil euros.

RAFAEL REIG