Per a què us en pugueu fer la vostra opinió, aquí teniu:
La proposta del govern
I la reacció dels sindicats (entre paréntesi el nombre de delegats a les darreres eleccions):
USTEC (78)
CCOO (48)
ASPEPC (20)
UGT (15)
CGT (5)
CSIF (3)
...Després de la vaga:
Vilaweb (dades sobre el seguiment de la vaga)
Declaracions del Conseller
Els matins de TV3 (Josep Cuní entrevista Rosa Cañadell, USTEC)
2 comentaris:
Penso que la llei catalana d'educació ( o les bases per aquesta llei si voleu) forma part d'un plantejament general de que els serveis públics han de ser gestionats amb l'eficiència que se'ls suposa a les empreses privades (matrius DAFO, incentius competitius,...).
No tinc personalment cap inconvenient amb emprar idees d'allà on hagin demostrat ser útils però crec que s’ha de distingir clarament la diferència entre un servei públic que ha de representar un benefici pel conjunt dels ciutadans malgrat que en certs moments o situacions no sembli rendible ( o no cobreixi despeses) i una empresa privada que té el nord en els guanys econòmics dels seus propietaris.
Això que era un consens acceptat per la gran majoria de la població i dels seus representants està començant a erosionar-se. Portem anys amb que ens posen al davant com a model social a imitar les empreses de gran benefici, de descrèdit de l’administració pública, de menyspreu del funcionariat...
Moltes vegades hem comentat a les reunions el mal que això fa als nostres alumnes!!
Penso que trobar l’equilibri entre un funcionariat (entenent per funcionari qualsevol treballador del servei públic triat per mèrit i capacitat) amb garantia d’independència
(la important aportació pacificadora de la Europa del segle XIX) i que sigui prou flexible per no atrinxerar-se en posicions còmodes i cerqui com millorar al seu treball és un ideal que s’ha d’estar sempre perseguint.
És normal que el poder polític percebi de vegades el funcionariat com una rèmora per les seves voluntats de canvi (no entro aquí a valorar el sentit en que aquest es vol fer perquè això, com es natural, depèn de les posicions ideològiques de cadascú).Tampoc m’estranya que el poder econòmic exigeixi que aquest no sigui un destorb per a la seva expansió, però si les institucions no aconsegueixen defensar el conjunt dels ciutadans, tot aquesta embranzida contra els serveis públics pot significar la “puntilla” definitiva a l’estat de dret tal com s’ha plantejat durant generacions.
I recordem que l’estat de dret és, senzillament i bàsicament, una estructura que intenta protegir la societat dels instints més primaris dels seus components.
El que em resulta més sorprenent és que el partit socialista de Catalunya sigui capaç de fer de punta de llança d’un plantejament com aquest ...No serà perquè els treballadors dels serveis públics estem cada vegada més afeblits..i sector a sector, ara ens toca als d’educació?
Ens van retallant l’espai..amb l’argument de que les lleis s’aproven al parlament i nosaltres no tenim res a dir...tot un exemple de democràcia!!...Es veritat que no s’ha de ser corporatiu i s’ha de mirar pels interessos generals de la societat..però com es pot fer una llei efectiva sense la participació dels que l’han d’aplicar?...com no espavilem ho tenim clar!!!
He llegit el teu comentari i m'ha agradat molt la teua argumentació.
Incidiré en el tema de la participació i la democràcia. Un dels aspectes descuidats per aquest document de bases de la llei catalana d'educació. No hi figura ni claustre, ni consell escolar,etc.
Publica un comentari a l'entrada